Turismes
i Tàctiques
El concepte de
Turisme deriva del TOUR que els nobles anglesos, alemanys i d'altres
països realitzaven a França des de finals del segle XVII.
Aquesta activitat va estar reservada a una classe ociosa –governant
durant els finals del XVII i el XVIII.
Al segle XIX es produeix un canvi a la societat com efecte de les revolucions
Industrial i Francesa. La aristocràcia és imitada per la burgesia,
i el progrés tècnic facilita els viatges, essent fonamental la
importància del ferrocarril.
Però s'ha d'esperar fins la segona meitat del segle XX perquè aquesta
pràctica s'estengui a totes les capes socials, com la consecució d'unes
vacances anuals pagades, que proporcionen temps lliure i diners.
|
‘Per
a què el sistema funcioni, les masses han de ser no només
productores, sinó també consumidores. Això tindrà enormes
repercussions socials. Pel que fa als valors és necessari
que la T de treball -herència del calvinisme- desaparegui
de la "têt" i es canvï per les tres S, els
elements d'atracció turística: Sun, Sea, Sex.’, Revolution
culturelle du temps libre et practiques touristiques,
Joffre Dumazedier
Neix així el viatge com a consum d'oci, essent el turista el subjecte
agent que realitza l'acció social de viatjar i el turisme l'estructura
d'interrelacions entre les diverses activitats que el turista desenvolupa.
‘Tàctica és l'acció calculada
i determinada per l'absència d'un lloc propi. Aquesta carència
del lloc propi li permet, sense dubte, la mobilitat, però li
exigeix una gran capacitat d'adaptació als atzars del temps,
per prendre al vol les possibilitats que ofereix l'instant.’, L’invention
du quotidien, Michael de Certeau
|
‘El viatge és l'únic
context durant el qual la gent mira al seu voltant. Quan som turistes
a qualsevol lloc mirem els paisatges, i quan sovint ens aturem
i ens preguntem: qui ha triat les vistes que estem mirant i com
han estat construïdes per nosaltres?’, On the
Beaten Track: Tourism, Art, and Place,
Lucy Lippard
|